En la primera part relatava les circumstancies de l’accidentat viatge del “Marlaska”, que varen portar a la troballa del quadern de bitàcola (o d’una part, per esser mes exacte) i el coneixement d’un vaixell anomenat “Iciar de Chacártegui” i que del primer cop d’ull em provocà la suficient curiositat com per a conservar aquest quadern i fer-ne un estudi posterior. Han passat mes de vint anys, i la meva jubilació laboral m’ha permès disposar del temps necessari per llegir-lo i cercar-ne les respostes que aquell dia em varen intrigar. Quin vaixell era l' “Iciar de Chacártegui”? Com era? Quines dimensions tenia? A que es dedicava? I altres mes complexes com: Perquè el quadern havia anat a parar al bidó de les drassanes Ecomenor a la Manga del Mar Menor, partint de la base que un vaixell de les seves dimensions no hi podia arribar navegant ? Recordem; el canal d’entrada dragat, el pont giratori, etc. etc. La marina i el port de Tomàs Maestre es exclusivament per a embarcacions esportives.
 |
| El quadern de bitàcola que genera l'incògnit |
L’estudi del quadern, però, no ha donat resposta a totes les preguntes que em vaig fer inicialment, i tinc que confessar que algunes d’elles, avui encara estan en blanc. Per exemple: Impossible saber perquè es trobava en el bidó de deixalles i com hi havia arribat.
El segell o tampó de goma que marca algunes de les pàgines, encara que poc visible, si pot llegir-hi - M/N Iciar de Chacártegui – Vigo – Però de la recerca iniciada a les diferents comandàncies de Vigo, fins avui no han donat cap resultat. En l’època de la recerca no tenien res informatitzat, i per tant cal anar girant i regirant pàgines en els llibres de registre. Sem garanteix de que s’està fent, però tinc molts dubtes de la eficàcia i resultats. Pot ser que algun dia soni la flauta i surtin les dades que ens falten. Per el moment... res mes a fer-hi. Es com si parlem d’un vaixell fantasma.
Com tots els quaderns de bitàcola, cada doble plana (com a la imatge) s’hi registra una singlada (1) o sigui, els successos i dades de tota una jornada.
Les dades que s’hi fan constar son:
A la pàgina esquerra: a la capçalera: El nom del vaixell. La data. El nº del viatge, el port de sortida i el de destinació. El nº de singlada. El tipus del carregament.
A continuació porta un ratllat horitzontal i vertical, formant columnes en les que shi fan constar: les
hores, la corredera, les milles navegades, els rumbs (vertader i d’agulla, amb la correcció aplicada), una columna per les revolucions dels motors de Br. i Er. (si es el cas), Columnes per la meteorologia, vents (direcció i força), tipus de núvols, i estat de la mar (direcció i alçada de les ones), la visibilitat, i el temps present. A continuació ve un encasellat per a bodegues o tancs de carga (fins a 12 unitats, i que en el nostre cas, no s’han utilitzat en cap ocasió).
A continuació venen uns encasellats per controlar i enregistrar els tancs: aigua dolça i combustibles. Mes avall, un darrer encasellat per registrar-hi les situacions i les existències al final de cada guàrdia, fins a 6 guàrdies o columnes. (aquí calia registrar-hi, la latitud i la longitud, l’aigua dolça i el combustible). S’observa que ni una sola casella d’aquestes es utilitzada en tot el quadern.
A la pàgina dreta, part superior un encasellat per les dades d’estabilitat. I a la part inferior un ratllat horitzontal per els “ACAECIMIENTOS”. Aquí si detallaven les incidències del viatge, i es en la que hi trobem les anotacions que hi han fet els patrons del nostre vaixell. Normalment, les hores de sortida, arribada a destí i les de pas per els llocs o caps principals de la costa. Amb algun succés extraordinari durant la travessia.
La primera plana visible es la 139. La data es del 19 de Novembre del 1976
Les poques línies escrites en els “acaecimientos” son:
“Damos comienzo a la presente en las condiciones de la anterior...
0330 Cabo Palos. Barajamos (2) la costa
0600 Entramos, atracando muelle Santa Lucía
0800 Comienza la carga
1400 Finaliza la misma, se arrancha (3) y nos quedamos atracados al muelle
Cartagena 19 Nbre 1976. El patrón (signatura ilegible)
La següent singlada ens dona mes informació. Sabem que es el viatge nº 55 de Cartagena a Port Colom; en els “acaecimientos” hi consta:
Con un total de 280 toneladas de urea y abonos complejos en sacos bajo bodegas, y con toda la documentación a bordo a las:
1245 Damos avante
1300 Libres de puntas barajamos la costa
1500 Hormigas R a 35º (illes situades davant, o prolongació del Cap de Palos)
0000 Pta. Escaleta R a 70º NE marejada
En la mar 20 Nvbre 1976. El patrón (signatura ilegible)
La resta d’anotacions no es gaire diferent, son molt simples, sense gaires detalls. (Si les columnes i caselles del quadern fossin totes utilitzades, avui en tindríem molta mes informació).
I la darrera plana (parcial) que tenim es la 240, que correspon al dia 12 d’abril del 1977
Per tant, tenim un espai de temps de 144 dies. Dels quals els primers 58 els signa u patró que anomenarem “A” i que es substituït per el patró “B” a partir del 16 de gener del 1977. Motius ? Incògnita nº 29 !
Podem aventurar diferents teories; quan el patró “A”, una setmana abans, exactament el dimarts 11 de gener, havia carregat a St. Carles de la Ràpita, 290 tones de superfosfats i es dirigia a Palma, un temporal (?) el fa retornar a port, i torna a reprendre el camí a l’endemà, arribant a Palma la matinada del dijous.
El patró “A” va albirar problemes en el temporal passat ? L’Iciar no va tenir un bon comportament mariner en el mal temps ? Es va barallar amb l’armador, a l’arribada a Palma ? o sense mal pensar, simplement va coincidir amb un final de contracte. En el quasi mig any de navegació, i en altres temporals, no està registrat ni un sol retorn al port de sortida... tot plegat fa mal pensar... o no.
El darrer viatge del patró “A” s’acaba amb el retorn a Cartagena, en llast, entre el dissabte i el diumenge següent, 16 de gener. El dilluns següent, el comandament ja passa al patró “B”.
El patró “B”, no te gaire bon inici; del dilluns 17 de gener al dimecres 19 fa un primer viatge de Cartagena a Alcúdia, amb 300 tones de fosfats. I al retornar amb llast a Torrevella (Alacant), la matinada del 21 de gener, està navegant en demanda dels freus de Formentera; i quan son les 0310, en aquell moment te el far de Tagomago (4) (personalment, de molt mal record) (5) al traves de Er., el temps es complica i es tenca en boira, sense visibilitat, abaixa la velocitat, i avança a poca màquina i... de prompte... varada per proa !! Son les 0420.
Escriu el patró “damos atrás i salimos por nuestros medios” i un cop revisat el interior del vaixell, sense avaries importants, segueix camí a destinació, arribant a Torrevella a les 2200.
Segurament que un error de derrota l’ha portat a embarrancar a la llosa de Sta. Eulàlia (Eivissa) (6) es pot deduir per el rumb necessari, que hi passa molt a prop.
El següent viatge, carregat amb 300 tones de sal de Torrevella el fa a Palamós. Amb llast, torna a Sant Carles per retornar a Palma carregat amb nitrats. I torna a Sant Carles, quan a mig camí una avaria de la màquina el deixa al guaret unes quantes hores. El maquinista aconsegueix fer-la reviure i poden continuar a destinació. Això era el dia 30 de gener, una bona estrena de patró amb menys de quinze dies !
El 8 de febrer del 1977 entra a l’escar de Burriana i si passa quatre dies en sec, també podem suposar que per adobar les possibles avaries causades per l’embarrancada d’Eivissa.
El patró “B” es però, el que mes detalls ens ha deixat en el quadern i en podem deduir mes dades del vaixell. En algunes pàgines hi registra, això si, fora de les seves caselles, unes operacions aritmètiques, amb alguna nota que en puc treure algun resultat. Per exemple:
Per fer 445 milles ha necessitat 56,5 hores. Per tant surt una mitjana de 7,8 nusos
Portava 8600 lts. de gasoil i 400 lts. d’oli (la capacitat dels tancs ? Segurament) Ni han quedat 6067 lts., per tant n’ha consumit 2533 lts. de gasoil. A una mitjana de 45 lts. per hora. (Això em fa pensar que segurament estava equipat amb una sola màquina).
En un altre punt i amb una càrrega de ciment, registra els calats, Cpr=11,8 Cpp=13,0 i Cm=12,4 i remarca la velocitat obtinguda Vh=7,6 nusos.
De tot plegat en podem aquestes conclusions: Es tractava d’un petit vaixell de càrrega, i es molt possible que fos uns dels antics pailebots, que tant bonic hi feien en el vell port d’Eivissa, i que tant lamentablement es varen deixar perdre gairebé tots, i que a mitjans del S-XX varen esser motoritzats. En aquells dies feien les darreres singlades portant càrregues de poca importància en navegació de cabotatge.
No ha estat possible trobar-ne ni una imatge, ni cap mes dada escrita. I han estat ben poca cosa els resultats d’aquesta petita investigació que tant m’esperançava. “L’Iciar de Chacàrtegui”, un dia va esser un noble vaixell, fent camins sobre la mar blava. I que amb tota seguretat va il·lusionar a persones que el varen dissenyar, construir i armar Descansi en pau.
Lluís SUREDA i VILÀ
Publicat a l'Exocetus Volitans nº21 de l'any 2008
Notes
1 Singlada. Camí que fa una nau en una jornada civil, ho sigui, en vint-i-quatre hores, comptades de mitjanit a mitjanit. I que pot esser parcial, si el vaixell inicia viatge ja començada la jornada o arriba abans de les 24.00 hores a la seva destinació.
2 “barajar”. Referent a la navegació, navegar a prop de la costa, amb rumbs paral·lels a ella, separant-se nomes per desviar-se dels perills i acostant-se de nou. Navegar costejant.
3 “arranchar”. Desar-ho en ordre
4 Far de Tagomago. Far situat a l’illota del seu nom, indica i marca l’extrem oriental de l’illa d’Eivissa, separat per un canal navegable. A l’estiu, hi treballa o hi treballava, una guingueta molt anomenada per les seves paelles i fideuas.
5 El mal record. El tinc des de que en una travessia amb el Marlaska entre Cabrera i el port d’Eivissa, en una nit de llamps i trons, amb un bon tràngol que ens produïa una mar molt incòmoda del través, anàvem cercant la llum del far, perquè segons les notes de previsió del trajecte i segons la corredora (7) ens situaven molt a prop (en aquell temps els instruments de navegació eren, el compàs i la corredora, l’electrònica actual encara estava al llimbs), la distancia era massa curta, no podia fallar... però, el far no es veia... De cop... en un balanceig mes fort que els altres, el tensor d’un obenc que escapa... i ja tenim el pal a l’aigua ! Situem-nos... el Marlaska de formes massa rodones entravessat a la mar, donava balanços fora de mida... i calia pujar el pal a bord... i era un pal de fusta massissa que pesava tres c... No el podíem arrossegar-lo per l’aigua, amb el risc d’embolicar un dels obencs d’acer en alguna hèlix... Amb un darrer esforç de tos plegats, ja el tenim a bord i recuperem el govern, però... Tagomago no es veu, i... no podem estar-ne gaire lluny ! Serà possible que ens hem desviat tant del rumb amb l’estona que hem trigat amb el carall del pal ? Serà que ens ha afectat una corrent forta que desconeixíem durant la travessia del canal ? I... de sobte... un llamp ens l’il·lumina i... allà el tenim ! just a la proa, alt, molt alt... i a poca distancia ! Adrenalina a sac... i cop de timó, 90 graus a babord i fugim com d’un mal esperit del far... apagat. Ens a anat per ben poc ! Un instant mes i l’abordem directament !
Des d’aquella feta, sempre mes he posat en quarantena les indicacions dels fars, considerant que el sr. Murphy pot estar-hi de visita. Especialment quan el seu reconeixement es crític, molta atenció, pot estar... simplement apagat !
6 Llosa de Santa Eulàlia. Rep aquest nom perquè està en front d’aquesta població, i a una distància aprox. de una milla. Just per un passaria un navegant prudent que no fos molt coneixedor de la zona. A poca profunditat i si la mar està en calma, es totalment invisible. Actualment crec que està abalisada, però en aquells dies era una autèntica trampa per a els vaixells, prudents però... mal documentats.
7 Corredora. Instrument de navegació que antigament consistia amb una barqueta o peça de fusta i un cap llarg amb nusos cada certa distancia i que al deixar-la anar a l’aigua es podien comptar els nusos i per tant la velocitat amb un temps determinat mesurat amb un rellotge de sorra. Posteriorment varen aparèixer les mecàniques, que consistien en llançar a l’aigua una hèlix amb un cap prim, que al cargolar-se i girar accionava un comptador mecànic, que calia instal·lar a popa del vaixell i comptava les milles navegades (similar als antics comptadors d’aigua), i que les mes modernes ja indicaven la velocitat en un indicador tipus rellotge. Era molt anomenada la marca Walkers per la seva gran precisió.
En aquell temps el Marlaska estava equipat amb una corredora mecànica fixa, que consistia amb una hèlix sota el casc a prop de la quilla i que accionava o feia girar un cable d’acer que, (sense corbes exagerades), tenia que arribar al “tablier” del pont de comandament. Posteriorment varen aparèixer les mecàniques-elèctriques, hèlix i transmissió per cable a un rellotge. I fins avui que la navegació està perdent el Nord i la gràcia amb tanta sofisticació i aparell electrònic. Be, tant sols es el meu parer. Recordeu al Sr.Murphy!... Enyoro la vella navegació, amb els seus ensurts... sal i pebre dels navegants !
Hola. Una historia curisosa i interessant. Suposo que amb el pas del temps haureu trobat alguna foto de l'Iciar. Buscant per Internet hi han aquestes dues pàgines relacionades amb el vaixell.
ResponEliminahttp://www.jrvarela.net/cormebarcostrafico.htm#ICIAR_
http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1967/11/02/053.html
Atentament. Carles Camps
Salutacions. Em sembla que et podria donar informació delsúltims dies d'aquest vaixell i de perquè es va trobar el quadern de bitàcora al port de La Manga.
ResponElimina