Som al 1r. de juny del 1985. Fem el darrer bany al Carib i deixem la badia West End. Es la darrera escala abans d'emprendre la travessa, des de Tortóla Island (de les British Virgin Islands) fins a les Açores. L'illa va desfilant per estribord mentre ens anem endinsant en l'Atlàntic Nord i ens van quedant petites per la popa les nostres conegudes, St. John, St. Thomas, Virgin Gorda. Sortida cap el salt gran. Ara si que anem cap a casa... per a uns, i cap a la “fabulosa” Europa, per a els altres.
Els vents, son puntuals a la cita, i amb el seus 15 a 20 nusos ens proporcionen un bon caminar de 6 a 7 nusos. El rumb al primer Waypoint(1) ens acosta a unes dues milles de l'illa Anegada; que es tant arranada (d'aquí el nom?) que quasi no l'arribem ni a veure, sobresurt tant poc... El que ens fa encongir l'estomac es el color de l'aigua que ens mostra les grans dimensions del seu perillós escull a poquíssima profunditat. Afortunadament hi passem per sobre sense mes conseqüències. No per a molts vaixells que al llarg del temps hi han deixat el seu costellam i dels que encara en veiem algunes restes.
Reprenem la rutina de navegació; establim els torns de guàrdia i de treball; tot cal fer-ho entre els quatre tripulants que hem quedat. Repassem-ho: en Jano (el patró), en Joca (brasiler, repescat a darrera hora), l'Herbert (brasiler, el mes jove) i jo (el mes veterà... d'edat). Cap de nosaltres, exceptuant el patró, a fet una travessa atlàntica anteriorment. Tots estem il·lusionats i preocupats al enfrontar el repte.
A la primera nit estrenem una lluna plena que ens dona una perfecta visibilitat. També estrenem avaries; s'ha estripat el gènova, obrint-se la costura entre el 1r. i el 2n. pany o faixa; en la part de mes esforç, a la baluma(3) just per sobre del reforç metàl·lic del puny d'escota. Canviem la vela i ens guardem la feina de cosir per l'endemà, que serà clar de dia.
No aconseguim avisar de la nostra sortida l'armador, a Barcelona. El pont via radio, preestablert amb en Manolo. Un radioafeccionat de les illes Canàries, molt voluntariós que en aquells dies i aprofitant la seva ubicació ideal, connectava molts navegants de l'Atlàntic amb la Cia. Telefònica, a hores concertades. Un servei impagable... quan funcionava. Demà a la mateixa hora ho tornarem a intentar.
Al tercer dia, Eol(4) no ens es propici, ens abandona i ens quedem sense ni una gota de vent. A la nit ja a baixat d'intensitat i amb el sol ha quedat a zero. Portem uns hores totalment encalmats i en algun moment fins hem perdut terreny. Com que encara no hem aconseguit el contacte radio, i l'emissora te un consum molt respectable, aprofitem per fer unes hores de motor i carregar les bateries al limit.
Aprofitem l'encalmada per fer pràctiques de situació amb el sextant que vaig comprar a St. Thomas. En Joca també s'hi interessa. Utilitzem taules ràpides americanes i unes plantilles que simplifiquen molt els càlculs... diuen. Després de varis intents aconseguim posicions que comparades amb el GPS donen errors de unes 6 milles (la posició mes ajustada que aconseguim). Be... en cas de necessitat seria millor que res !
-->
Passa que no tenim pràctica suficient ni els coneixements per ajustar l'aparell. Del que no en sabem l'estat d'afinament. Situar-se amb bona mar, com ara, no es gaire complicat. Peró no puc imaginar com fer-ho entre les grans onades atlàntiques, quan l'horitzó nomes es pot veure quan el vaixell està en la cresta... hi a mes, cal guardar l'equilibri !
Son les hores de gaudir de la musica, aprofitar per fer les fotografies, de entretenir-se amb cuinats mes sofisticats, de llegir, d'escriure, etc. Activitats gairebé impossibles amb mal temps quan la mar s'embraveix. Tota la nit la fem a motor, cosa que no ens convé gens... no tenim un vaixell de Campsa que ens faci de dida ! I encara ens queda el mar dels Sargassos per la proa que es una zona de grans calmes... tot teòricament. La pura realitat es que la mar es totalment imprevisible !
A la matinada albirem una gropada a l'horitzó, amb una bona torre amb una gran enclusa a sobre i una base fosca i amenaçadora... que acaba damunt nostre amb un violent xàfec i que per pocs minuts no m'agafa al meu torn de timó... el pobre Joca l'entoma tota sencera. Un cop passada, ens obsequia amb una impressionant mànega que dura uns 20 minuts, sortosament a un parell de milles de distància.
A partir d'aquí, vents variables i de poca intensitat ens fan arrossegar a poca velocitat i treballar molt, amb molts canvis de veles i atangonant, ara a una i ara a l'altra banda. Amb 24 hores fem 82 milles, la pitjor singlada de tota la travessia. A l'horitzó veiem un veler de dos pals, que avança a motor i per el que sembla va en la mateixa direcció nostra, finalment el perdem de vista.
Per fi, aconseguim contactar amb l'armador, el Dr. Bassas a Barcelona. Fet important i tranquil·litzador per a les nostres famílies que quedaran informades per telèfon de la nostra marxa i situació. Aquí, a 700 milles de la terra mes pròxima es quelcom ben important.
Mentrestant les gropades es van succeint una darrera l'altra; fet que ens permet mantenir el tanc d'aigua dolça sempre ple. Hem trobat la forma recollint-la de la botavara amb un cubell, un cop rentada la vela major. Finalment queda establert un W que ens proporciona un caminar de 5/6 nusos que ens millora la navegació, fins ara massa lenta en que ens veníem arrossegant.
El 5 de juny, travessant teòricament el mar dels Sargazos, i que segons las Pilot Charts hem de trobar vents fluixos del S i del E. Dons be... no tenim ni una cosa ni l'altre. Ens ha quedat una alternança entre el N i un W animat, de força 4/5. Que sense ser res de l'altre mon ens permet avançar sense consumir gasoil. Preocupats amb les previsions que surten totalment capgirades i... quan encara ens queda molta aigua per davant !
Els sargassos els trobem fora de lloc previst, es veu que els corrents els han desplaçat. Travessem l'immensa pradera amb una certa angunia, arrossegant amb l'orsa o el timó les tiges de les algues, que evidentment ens treuen velocitat i amb l'impressió que ens poden arribar a aturar. En el centre, tant com allarga la vista, tot esta cobert de les curioses plantes que floten mitjançant uns flotadors o boletes com raïms. Sembla talment que es pot baixar i posar-nos a caminar com si fos per un prat.
-->
Portem el rumb dirigit a les Açores, escala gaire be obligada per als retorns. Aprofitant els vents tal com venen ens hem saltat el WPT-3, previst (l=32ºN i 55ºW) Ja que que ens permet fer un rumb mes directe a destinació. Serà útil o contraproduent ? Aquests eren els dubtes que ens rosegaven a l'època. Les decisions tàctiques es tenien que prendre (o jugar ?) sense l'infinitat d'informació que disposem avui dia. Encara no havia arribat Internet, les comunicacions via satèl·lit, ni tota la ajuda electrònica en que es disposa actualment.
Al meu torn de nit (de 2 a 4) gaudeixo d'una sortida de “lua” (lluna; paraula brasilera adoptada per l'argot de a bord) que ens fa passar de l'espectacular estelada, a una gaire be llum del dia. Si afegim la bona mar, onades altes però molt llargues. Confortables de passar. Amb el Walkman a tot volum... calipso caribeny... les medecines (trago llarg)... Les guàrdies en aquestes condicions son una passada. No podia imaginar ni en somnis la quantitat infinita d'estels que es poden veure des de l'interior de l'oceà. Una meravella que obliga a pensar en la nostra petitesa i l'immensitat de l'univers i de la creació. Em recorda la mateixa impressió obtinguda en les meves estades al desert del Sàhara, de la meva etapa militar. Aquest efecte que es pot veure en totes les zones del planeta sense contaminació lumínica, allunyades de la civilització. I que permet en les nits fosques, veure perfectament la superfície del mar o de la terra, simplement il·luminats per l'infinitat dels brillants estels que cobreixen tota la volta del cel. En Nando ens havia deixat un identificador d'estels que ens fa passar molt bones estones en les nits de calma. Tots ens hi hem afeccionat... fins que surt la lluna i en espatlla l'espectacle. Son dels records mes inesborrables que en conservo.
El dia 8, dissabte. Acabem de passar una nit en que el vent ens ha abandonat, sembla que definitivament. No ens queda altre remei que posar música de Perkins (en l'argot de a bord es el “run-run”). Entrem en una encalmada total. La mar queda plana com un vidre. Ara s'ens mostra la famosa encalmada dels Sargassos, encara que de moment no els hem vist i segons les cartes ja els hem sobrepassat.
-->
Al mig dia, portem un parell d'hores totalment parats. Arriem les veles i ens permetem de donar-nos un bany... sobre una fosa de mes de 5000 metres ! Mirar cap avall... veure la negror que es perd en la fondària i... de sobte ens passa una gran ombra per sota mateix, tots l'hem vista i... pujar rabent a bord es instantani ! Com si ens empaites el mateix dimoni gros ! No ens posem d'acord sobre el que era... però coincidim en que estem molt millor a la coberta ! Bufff...
Havent dinat... el veiem venir de molt lluny. A pal sec, a motor. Directe a nosaltres. Tallem la migdiada d'en Jano... i tots a coberta ! Es un iot francès. De pantoc viu de uns 13 metres d'eslora. Dels que amb certa mofa en diem un “armari mirall” (xulos... nosaltres). El tripulen tres francesos. Han sortit de St. Baths i també van cap les Açores. (A on sinó, per aquestes contrades ?) El vaixell s'anomena “Iemanjà” (el deu del mar en brasiler). Porten 3 dies encalmats, moguts per les corrents i... no tenen ni idea de la seva posició ! Ens comuniquem a crits. Tampoc tenen radio... Van be per anar a Sants ! Aclarida la posició, ens movem junts amb el poc vent. Fin que refresca una mica i el Swan treu la seva ànima velera... de pura sang i ràpidament els deixem enrere. Amb tant sols 4 hores el deixem molt petit... per la popa i a la ratlla de l'horitzó.
Per la proa tenim un altre espectacle. Un festival elèctric, amb molt mala gaita. I... hi anem de dret. Acabem fent un bordo a 90 graus, fora del rumb per esquivar-lo. No en fa gracia travessar-lo. Va creixent a mida que passa el temps. Els vents s'han tornat violents i prenem un ris a la major. Mantenim el gènova 2 que ens ajuda a passar l'onada. Es fa ben fosc, i molt lluny per la popa ens fa companyia el llum de topall del “Iemanjà”. Finalment la tempesta queda sobrepassada i la deixem enrere. Hem assolit l'objectiu, i tornem als rumbs que ens convenen.
Iniciem l'etapa de les avaries. Torna una encalmada i descobrim que el motor no refrigera correctament. Ens cal canviar la turbina de la bomba. Descobrim que la nevera no funciona, i això si que es greu. I no podem fer-hi res. Buidem la nevera i ens atipem del productes que no duraran. La resta caldrà llençar-ho als peixos. I per rematar-ho l'alternador que tant ens havia costat adobar-lo a St. Thomas també deixa de fabricar electricitat. Portem vuit dies navegant i estem ja massa lluny de tot, nomes podem seguir.
Aquesta nit creuem una línia de navegació entre Amèrica del Nord i la del Sud. Esta clarament indicada en les Pilot Charts, i no falla, veiem passar varis vaixells de càrrega. No estem sols aquí el mig !
-->
Sortim de l'encalmada remolcats... si, si, tal com sona... Ens cal estalviar el gasoil del motor, en canvi, si quetenim gasolina de sobres per a el forabord. Idea ! Inflem el dinghy, l'amarrem abarloat a estribord i ens remolca per unes hores. Un cop arrancat, el Menenes fa uns 3 nusos, ben bons; fins que una mica de vent ens fa desmuntar l'invent i tornem a la normalitat. Deixem enrere el “pot o noir” del vent, primer tímidament del ESE, i mes tard queda en SSE, hissem ràpidament el gènova lleuger al seu limit, que son 15 nusos i ens fa avançar a 6,5 nusos i 10º d'escora molt confortable. Cal aprofitar que les calmes ens han aplanat la mar. No tot es negatiu. Avui te la guàrdia en Jano i farem festa major. Es molt bon cuiner i per tant... menjarem be !
Tenim bon sol, mar arrissada i el Menenes navegant molt estable. Amb en Joca aprofitem per fer unes rectes d'altura, que un cop creuades obtenim una ja molt bona posició. La baralla ens la muntem amb unes formules trigonomètriques que diu que s'ha inventat... ell que si i jo que no. Tota la tarda fent càlculs fins que ens surt fum del cap i al cap d'avall, no li surt i m'ha de donar la raó. Be, d'alguna manera ens hem d'entretenir !
Mantenim la bona ratxa, una xapussa a la nevera... i torna a fer fred ! I l'alternador sense fer-li absolutament res... també torna a donar carga ! Neptú o els nostres particulars àngels ens han donat un cop de mà... una vegada mes.
El 9 de juny, diumenge. Ens acostem a la meitat del trajecte. Portem 9 dies de navegació i ja tenim 979 milles navegades des de Tortóla. Es mantén la situació de SSE. Cada vegada te mes intensitat i la mar hi respon fent-se cada vegada mes alta. Ens adaptem a les pujades i baixades. I les darreres 24 hores fem 147 milles que donen una mitjana de 6,2 nusos. Gens malament ! Totalment adaptats, es van succeint les guàrdies i les rutines de a bord. Sembla que sempre hem viscut aixis ? No... no. Peró no cal trencar-si el cap... d'aquí no es pot baixar !
M'he guanyat la bronca del segle ! Resulta que fent alguna manipulació elèctrica hem tallat la corrent al GPS i s'ha parat, perdent la posició. Aquells models tenien una arrancada un tant complicada, no com els d'ara que es situen tot sols. Consultat el manual i... calia donar li la zona del planeta... una posició aproximada... un rumb i una velocitat... tot aproximat. Vaig teclejant les dades i a l'hora de aplicar-li la velocitat en comptes de posar-hi 6.00, teclejo 600. Un error de col-locació del punt. Resultat: el pobre aparell devia pensar que l'havien traslladat a un avió a reacció. Parteix de la posició donada i surt amb el rumb donat... a 600 nusos ! Inicia una derrota loxodròmica (veure Nota 2) i comença a creuar meridians a tota velocitat... fa una espiral virtual al voltant del planeta i es planta al mateix pol Nord. I vinga a donar-hi voltes... a tota velocitat. Ens passem varies hores esperant que ens doni la posició i sempre ens dona “no fix” . Deu ser que no capta be els satèl·lits... a veure... a veure... (una informació que si ens donava era l'hora de pas, la direcció i l'alçada dels propers satèl·lits ) No ens posem nerviosos... aquí hi ha molta aigua per davant... el proper serà d'aquí a tres quarts d'hora. Esperem i... “no fix”. Unes hores mes tard i un munt de “no fix”,“no fix”; arribem a la conclusió que falla quelcom. Solució informàtica... parar i tornar a engegar. Oli en un llum ! Estones mes tard, surt del casquet polar i es torna a situar. Recuperem la posició. Conclusió: No em tirem per la borda perquè som pocs... i tots fem falta !
A partir d'aquests fets iniciem una etapa de vents forts amb les millors singlades de la travessa. El vent es manté en SSE, cada vegada mes potent, que amb l'imponent fetch(5) i la persistència, fa que cada vegada la mar creixi mes, formant-se unes ones cada vegada mes altes. La navegació esdevé mes dura. El sol, de primer s'enteranyina, i mes tard el perdem definitivament. Queda un cel gris i mar fosca, que no fan gaire goig. Hem perdut les jornades assolellades i tan agradables de passar. Tornem a canviar l'hora, hem passat a un altres fus horari. Ara portem 3 hores de diferencia amb el GMT i 5 amb Barcelona.
La navegació es fa incòmoda. L'escora constant, els cops de mar, la humitat que s'ha apoderat de tot el vaixell ! L'oceà ens mostra el seu fort caràcter. S'ha acabat l'autopista en la que hem vingut fins ara, ara anem per una pista forestal plena de clots ! Les nits son molt fosques. No es veuen venir les onades grans i no les podem maniobrar correctament. Rebem molts cops de mar i varies ones ens sobrepassen totalment la coberta(6), de proa a popa.
A l'interior, absolutament tot acaba ben moll. Ens fiquem a la llitera del que comença la guàrdia, que també està molla, però al menys està calenta.
Per contra, el vent es manté de 17 a 25 nusos que ens dona una mitjana superior als 8 nusos de marxa. El dia 10, obtenim la millor singlada de tot el viatge amb 197 milles en 24 hores.
No cal trencar-si la closca ! Estem a mig camí i cal arribar. Peró es que... la mar es tant gran... i el vaixell es... tant petit ! M'agradaria veure'l des dels núvols... deu ser impressionant. Com una formigueta al mig d'un gran camp blau.
Aquesta nit m'ha despertat l'Herbert per passar-me la guàrdia tot dient-me “o fim du mundo”. Surto a coberta, encara mig adormit i ben intrigat per la frase... instantàniament em queda ben clar...! Una llampegada de primera divisió, encara molt lluny, a proa. Al cap d'una estona acaba per empaitar-nos... i ens fiquem en una solemne i basta gropada. Els vents ens giren cap al sector N amb 30/35 nusos. Alarma ! I tothom a coberta ! El pobre Herbert tot just agafava el son, però ell es el proel i tots som imprescindibles (desavantatges de ser jove i àgil). En Jano i en Joca es queden a la banyera central, en Jano als “pianos” controlant els caps de maniobra. Es el que millor els coneix a les fosques i no es poden cometre errors. En Joca als winches, es ràpid i te molta força. El meu paper sempre es saltar a la banyera de popa i portar el timó amb seguretat, tampoc s'hi poden fer errors. Amb tot, tenim dificultats per controlar el vaixell, prenem tots els rissos a la major i finalment recuperem el control i el rumb. Hem navegat molta estona...en direcció al Brasil !
No hi ha mal que cent anys duri. Al tercer dia tornem a la normalitat. Hem fet 490 milles. A una mitjana de quasi set nusos. Situació l=35º09'N i L=40º30'W. Hem sobrepassat el mig camí amb el turbo posat. Recuperem els cels nets i clars. Les temperatures s'han refrescat molt, els brasilers menys acostumats, van ben arraulits i abrigats. Tornem a les rutines de la navegació. Però amb mes cabina i menys coberta.
El 14 de juny, dissabte, acabem la bona ratxa. A la nit ens cau el vent, entrem en mar plana, i de dia tenim que anar posant el motor, intermitent-ment, per sortir d'alguna encalmada. Fem 110 tristes milles. Estem a 350 milles de Faial i ens queda gasoil per unes 30 hores de motor. Cal estalviar-lo. Calculàvem arribar dilluns, i ja veiem que necessitarem un parell mes dies.
Tenim companyia. En l'immensa mar, molt plana, les podem veure a gran distancia. Naveguen a vela com nosaltres. Son les caravel·les portugueses(7). Ni han a milers... i no fan cap gracia. Mirat d'altre manera, son animals bonics i estan a casa seva. Els intrusos som nosaltres. Quan hi passem molt a prop, arrien la seva vela molt elegantment, i la tornen hissar quan es senten fora de perill.
Un petit SE ens deixa fer de 2 a 4 nusos. Ens permet fer un rumb d'agulla 090º que representa un rumb vertader 070º (la correcció total(8) es de 20º, provocada per una declinació magnètica molt important).
Amb la mar tranquil·la ens permetem entretenir-nos amb la radio (quan tenim en marxa el motor) i comuniquem amb un veler francès, al que no podem veure, i que porta la mateixa ruta nostra, també es dirigeix a Faial. Intentava parlar amb un mercant francès, Le Morgain (?), que nosaltres si hem vist, i amb el que també hem parlat. Sempre dona una certa seguretat saber-se acompanyat en l'immensa mar blava.
Seguim amb el potent anticicló; grans calmes i amb unes nits sense lluna ni estels, sempre el cel cobert. Nomes tenim els llums dels instruments, de color vermell i la extraordinària fosforescència de l'aigua. Ens fa apreciar millor el nostre navegador, que encara que primitiu, ens dona sempre la posició. Amb aquestes condicions difícilment podríem navegar amb tanta seguretat fent navegació astronòmica clàssica.
-->
El dilluns arriba i encara ens falten 150 milles per arribar, i tenim gasoil per fer-ne 90. Cal fer-ne 60 a vela... com sigui. La mar es molt plana, es pot veure qualsevol cosa que trenqui la superfície. Es el dia del animals: un estol de dofins s'acosta i se'n va, en varies ocasions. Passen un grup de enormes tonyines. Trobem una tortuga marina gegant, de la mida d'un paraigua gran de pastor. Un parell de balenes ens acompanyen a una certa distancia, una llarga estona. Anem aprofitant el vent com be, i ens representa fer-nos un tip de provar veles i trimats diferents.
El dimarts 18. Repetim el càlcul de gasoil i encara que aquesta nit tinguem encalmada, podem arribar demà al matí, ja veiem els llums de Faial. Ja hem vist des de gran distancia el cim de la veïna Illa de Pico. Un volcà de 2350 metres, que cau directament a l'aigua.
Al apropar-nos a l'illa podem veure el perquè de la seva fama. Es totalment verda amb contrast de les roques i cales que son ben negres mostrant el seu origen volcànic. Es preciosa, els prats arriben fins a la mateixa costa en alguns indrets, alguns amb vaques i xais que donen la pinzellada rústega i humana. Ens intriga molt que les divisions entre els diferents prats son de diferents colors, com si fossin pintades. Es possible que es donin aquesta feina ? Tots ens quedarà aclarit en els propers dies.
A les 05:20 del dimecres 19 de juny del 1985, després de maniobrar amb un petit mercant amb el que competim per entrar a port els primers (que guanya ell, evidentment... La preferència de pes es molt mes definitiva que la de pas...) Ja som al port d'Horta, Faial(9). Veiem una trentena de velers amarrats i fondejats de totes mides i banderes, tothom encara dorm. Ara tenim la feina d'amarrar i arranjar el vaixell, ja descansarem mes tard. Ens proposem quedar-nos tres o quatre dies per reomplir de queviures abans de continuar.
Hem creuat l'Atlàntic, en la seva etapa llarga. Hem trigat 19 dies i hem fet un total de 2286 milles, entre l'Illa de Tortóla i la de Faial. Ens dona una mitjana de 120 milles diàries, a una mitjana total de 5 nusos. Ni be ni malament, es tal i com ens va anar. Estem contents de tocar terra, hem arribat be, sense accidents i amb bona salut... que mes es pot demanar !
NOTES
- Way Point o el seu acrònim WPT. Son els punts de pas a que ens dirigeix el GPS. En aquest cas corresponia a una derrota aproximadament ortodròmica(2) que prèviament havíem donat al navegador GPS i que disposàvem per al viatge.- El Menenes estava equipat amb un navegador GPS marca Walkers model Sat Nav 412 (marca que crec avui desapareguda). Actualment seria una antigalla. Hi havien pocs satèl·lits i trigava molt de temps a situarse correctament. Es limitava a donar la latitud i la Longitud i l'hora UT, Evidentment importantíssims per a la navegació. Peró calia traslladar-ho a la carta nàutica per saber la posició respecte a la terra. Els actuals resoldrien la derrota i en farien el traçat sobre una carta digital. Res a veure. Encara que a l'any 1985 era una autentica virgueria disposar-ne. Tot estava rebatejat, a bord era “el aparato de los ojos verdes” per les xifres lluminoses d'aquest color.
- Ortodròmica. Es la línia mes curta que uneix dos punts sobre la superfície terrestre. La seva principal característica es que presenta un angle de tall diferent a cada meridià (excepte quan coincideix amb un meridià o amb l'equador). Resultava un gran problema en l'antiguitat per la gran quantitat de càlculs que calia fer.- Sobre una carta nàutica la resultant es una línia corba, a diferencia dels rumbs loxodròmics que els representem amb una línia recta i que talla tots els meridians amb el mateix angle i que es la que utilitzem normalment en les navegacions de curtes distancies. Qualsevol travessa dins la Mediterrània es fa amb derrota loxodròmica.- Cal escollir si convé fer la derrota amb l'arc corresponent cap el nord o cap el sud. En el nostre cas interessava la derrota per el nord; aprofitar els vents i les corrent previstes que esperem siguin mes portants i evitar enfrontar-nos a les condicions contraries, que per la proa s'esperen amb la derrota pel sud.
- Baluma. Una de las tres arestes de una vela triangular o marconi, corresponent a la caiguda de popa. Lleugerament corba, per ampliar la superfície de la vela.
- Eol. (Eolo en castellà) Divinitat de Olimp, a qui se li atribuïa el control dels vents.
- Fecht. Llargada de la superfície oceànica sobre la qual bufa un vent amb la mateixa velocitat. I que condiciona l'alçada de les onades. Quan mes llarg es mes alçada obtenen les onades.
- Per el seu disseny (agreujat per la forta estiva de queviures a la cabina de proa) provocava una excessiva tendència del Swan a “punxar” la mar. La coberta en aquesta part, sempre estava mullada.7. Caravel·la portuguesa. Mena de medusa que es troba a mar obert en la corrent del golf. Es una especie d'hidrozou sinòfor. Dotada amb uns filaments molt llargs, la seva picada es molt dolorosa, deixa senyals per tota la vida. Es molt perillosa per a els humans, arribant a ser mortal.
-
- Correcció total. Ct. Correcció matemàtica que s'aplica al Rumb d'agulla per conèixer el Rumb vertader
- Faial. Es la tercera de les illes Açores, forma part del grup central, amb 173 Km2. La seva capital es Horta, actualment amb uns 16 mil habitants. Era i es, una escala gairebé obligada entre Europa i el Mar Carib.
Publicat al nº 25 de l'Exocetus Volitans de l'any 2012
Finalitzarà a la: 5a. Part. De les Açores a la península Ibèrica
Seguirà àlbum de fotografies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada