Text. Travessa Atlàntica - 2a. part. De Salvador de Bahía al Mar Carib

Al primer contacte amb el Menenes, es fa entenedora la fama que sempre envolta els vaixells Nautor's Swan... l'efecte es magnífic. L'excel·lent qualitat de la seva construcció, es veu i es toca per tots costats. Transmet molta seguretat i confiança. D'aquí el sobrenom de...“els Rolls de la mar”. Anem be...!

La primera feina que fem, es la d'obtenir passis per a l'escullera i no haver de fer tantes jirimejies. (Els militars son igual de complicats arreu del mon). Tenim temps i ens dediquem a visitar la ciutat, que es ben diferent a Rio. Te una part antiga molt interessant, encara que en aquells dies estava molt bruta i deixada.⁽¹⁾ Estil molt portuguès, plena d'esglésies i amb un ascensor de estructura metàl·lica, fabricat als anys trenta, que encara comunica la part baixa del port amb la ciutat alta. “L'elevador Lacerda”.

Als carrers, massa gent buscant-se la vida i pidolant. Ens cal controlar per on ens fiquem ! En Jano, el patró, ja ha tingut que comprar un nou motor fora-borda perquè un dia abans de la nostra arribada li van robar el dingui, i sort que ha pogut recuperar la zodiac. Personalment, intentant canviar uns dolars en un bar, del que m'han indicat que feien un bon canvi (l'oficial es molt dolent); l'empleat al que li dono el bitllet, surt per una porta darrera al taulell que comunica a la cuina i a una escala de veins... i simplement desapareix... quan ho descobrim, al cap d'una estona... ja qui sap on para ! Si que era en bon canvi, si... per a ell!

Un vespre anant a sopar al Pelourinho⁽²⁾ a un restaurant nomenat “Ibiza”, propietat d'un espanyol. Pel camí tenim una bona topada, al negar-se en “Pequeño Luis” a donar tabac a un mangaire; refiat de que érem prou colla en el grup (quatre o cinc). El cas es que no els va agradar la manera de negar-s'hi i en molt poca estona estàvem enfrontats amb un grup de negres cada vegada mes nombrosos i mes enfurismats... va aparèixer algun ganivet... i sort que érem a prop. Acabarem pujant les escales del restaurant (en un 1r.pis) a empentes i cops de peu. L'amo dels restaurant va haver d'intervenir; imaginem que els va donar quelcom, i es varen anar retirant de la vorera d'enfront en la que ens esperaven, sense aturar els seus insults i gestos provocadors. Aquell dia si que ja em veia dormint al menjador! Les ciutats amb fortes diferencies socials generen aquestes situacions i actituts; amb uns barris molt rics, mentres al costat mateix, les “favelas” amb la misèria mes extrema. Els pobles petits son altre cosa; la gent sencilla son totalment diferents. 

Anem coneixent l'ambient i la “fauna” del port. Tenim dos bascos, en Fernando i l'Alfonso, que porten mes de tres mesos aquí, apalancats per falta de peles. Tenen pebrots... han arribat navegant amb un Puma 34 d'aspecte francament tronat; els hi diuen “los calvos”... no cal explicar per que. El Pequeño Luís, ha trobat uns col·legues francesos que estan fent tot Amèrica, des dels Estats Units, i (típic) els han robat a l'Amazonia; està intentant ajudar-los. També hi ha un vaixell espanyol, el “Rael”que també està pendent de fer el salt de tornada i que hem convençut que ho faci per la ruta nord, com la nostra, i no per la de les Canàries com pensaven. Teòricament mes curta en milles però enfrontada als alisis (Segons les Pilot Charts per l'època a navegar).

Passem els darrers dies amb les compres d'ultima hora i equipant el vaixell per a la travessa; combustible, queviures, revisant bombes, filtres, etc. Volem sortir el proper dissabte. Ultimes gestions... a en Xispa li falta un visat per els EEUU i te problemes amb les fotos de carnet.

Comiat. Anem a dinar al Mercat Model del port, convertit amb un mega-centre d'artesania. Al pis superior te un restaurant amb cara i ulls. Servit per les típiques negres bahianes, amb el seus vestits estofats i sempre... blanc nuclear ! Rostit de bou amb verdures, “farofa” de mandioca i l'indispensable arrós blanc a part. Arriba l'ultim vespre. Acomiadament amb tots els coneguts, amics i saludats. Ambient de partida... molta tertulia... molt mam... fins a les petites!

Es el diumenge 14 d'abril del 1985. I per fi arriba el moment ! Tard, perquè ahir varem acabar ja de clar i calia deixar passar les “boires resaqueres”. Son les quatre de la tarda, i la pluja, amable, per fi ha parat (ens ha plogut molt en aquests darrer dies). Amb poc vent, major i motor anem sortint de la Badia de Todos los Santos (que dona nom a l'estat). Amb un parell d'hores ja podem aixecar el Gènova 2 i parar màquina. Estem iniciant viatge i ja inaugurem la primera avaria !... la corredora fixa⁽³⁾ deixa de funcionar. Ens cal utilitzar la de recanvi, una Walkers⁽⁴⁾ clàssica que muntem immediatament. Vaja un principi... si ja perdem peces... !

L'oceà al davant, fa pensar en el llarg camí sobre l'aigua que ens queda per fer... i un lleuger calfred corre per l'esquena... Però a la primera alenada de vent, surt l'esperit màgic del Swan i que pren una lleugera escora i... avança... avança ràpid... cada vegada mes ràpid... i tothom a la feina. El rau-rau queda enrere ! L'aventura comença!

La tripulació per aquesta primera etapa era: En Jano Jimeno (el patró), de Sitges. La Teia Pascual, i en Nando Muñoz, ambdós de Girona. En Louis Toledo “Xispa o Pequeño Luís” de Grenoble (França). L'Oscar Vasconcelos i l'Herbert Andrade, de Bahía (Brasil), i el que subscriu, també de Girona.

Castellà, francès, brasiler i català... fem un bon poti-poti idiomàtic, que ens va portar alguna situació divertida i també alguna d'arriscada, al confondre alguna instrucció de maniobra. Per evitar-ho, anem inventant un argot propi, utilitzant la paraula mes comú o simplement la que ens fa mes gràcia de cada idioma.

Establim el sistema de torns i tasques a bord. Cada jornada (de 12:00 a 12:00) hi ha un encarregat de cuinar, netejar i fer tota la feina de la “casa”, el bategem com “la puta” del dia. La resta es reparteix els torns de dues hores. Per fer maniobres, en dos grups de tres. Amb bon temps, tant sols cal un tripulant de guàrdia al timó. La resta poden fer el que els convingui... dormir, llegir, escriure, escoltar música o la radio, contemplar la mar, pescar... 

Quan es fa necessari tot l'equip per fer qualsevol canvi de vela o maniobra, el de guàrdia dona l'alarma. Cada ú te una tasca assignada. El timoner està equipat amb una trompeta de llautó en forma de corn, de les que antigament utilitzaven els escombriaires... tuuuut... tuuuuut... es el senyal, tothom a coberta! Si l'emergència es de mes entitat, cal la tripulació al complert. Si es dona de nit, algú, (sortejat), es l'encarregat de despertar a la resta i pujar-los a coberta... un cop esquivats els variats míssils que li han dedicat. La p... està rebaixat de fer guàrdies.

Cal dir que, com que els torns no s'aturaven ni de nit ni de dia, es procurava respectar al màxim el descans dels que hi tenien el dret. Amb l'excepció dels dies de rasca⁽⁵⁾, en els que calien mes mans fer canvis de veles o maniobres. 

Faig el meu primer torn al timó. El vent es fresc i avancem a tota vela. La costa a anat desapareixent lentament. Les “praias” il·luminades s'han convertit en ratlles de llum que s'aprimen i desapareixen... els fars es tornen puntets de llum que es van fent petits... i la lluminària de la ciutat reflectida al celatge també es va fonent i donant pas a la infinitat dels estels presidits per la Creu del Sud⁽⁶⁾... fan molta companyia. Estona emocionant... es la primera nit de navegació!

El GPS en dona un rumb que passa per terra... ens obrim uns quants graus a estribord. Portem un rumb paral·lel a la costa, i procurem mantenir el resguard a una bona distancia. El vent ens ve molt be i permet una cenyida gens forçada que ens porta a una bona velocitat; oscil·la lleugerament sense parar mai d'empènyer.

Bon temps... sol al timó. Els companys estan sopant sota coberta, sento la gresca i les rialles. Tothom està content. Les primeres medicions ens donen una mitjana superior al 7 nusos. Està molt be ! Baixo a sopar i... relliscada important... caldrà acostumar-se a tenir la casa torta (mai baixa dels 10º a 15º graus d'escora). 

Mes tard, la nit ens obsequia amb una bona gropada, que fa anar de bòlit als que estan de guàrdia i com que no arriba a majors. Els que no hem d'estar a l'exterior la gaudim, ben secs, en la nostra llitera. La sensació de confort es total. Algú que encara no estava ben marinat i dormia a coberta... al mati següent encara anava ben moll! El clima es molt suau i permet la facècia. Amb tota la nit tan sols hem creuat un mercant que anava rumb al sud.

Arriba el dia i amb el sol ens baixa el vent i perdem velocitat. Anem fent guinyades per aprofitar millor el vent. Seguim navegant paral·lels a la costa. La propera nit deixem al traves de babord la ciutat de Aracaju, de la que en podem veure la lluernaria a l'horitzó.

Portem tres dies en condicions semblants. El vent segueix bufant del mateix costat, la “casa” ha quedat torta... sembla que indefinidament... sempre escorats a estribord. Exceptuant algun despiste del timoner i que ens ha provocat una trabucada⁽⁷⁾ inesperada. A l'interior tot a anat per terra (tot estava falcat per a l'altre costat...) Els renecs s'han escoltat fins a Pernambuco... aprofitant que el tenim al traves !

Estem a prop de l'Ecuador, el sol cau vertical, i les necessàries permanències a coberta ens han convertit amb... una tripulació de gambes! Tothom esta mes o menys cremat ! Al pobre Xispa ara li diem “el vampir”… només pot sortir a coberta de nit!... ja podien haver inventat el biminis⁽⁸⁾ uns quants anys abans!

La primera escala que tenim prevista, es a l'illa de Fernando de Noronha, a la que donem cap. Els del “Rael” hi havien fet escala de baixada i ens van engrescar per fer-hi una aturada.

El 17 d'abril a les 14:40 GMT. En posició: latitud 007º 34,1' S i 34º 04,7' W. Estem a 239,3 milles de destinació. El vent segueix de la mateixa direcció amb lleugeres variacions que ens permeten mantenir el mateix bordo... i la casa sempre torta del mateix costat, pràcticament des de que hem sortit de Salvador.

El dia 18, sembla que entrem en zona de calmes, entre els del sud i els del nord, la força quasi constant de 14/16 nusos a baixat a 4/5. Perdem molta velocitat, estem a unes 90 milles, i ens cal calcular be l'arribada per fer-la amb llum de dia. No disposem de cartes detallades de l'illa i no volem tenir cap ensurt. En Nando, com a bon especialista, ha anat fent probes de trimat i canvis de veles i... miracle... ara anem amurats a babord, amb poca escora, però el Menenes torna a avançar. Quan se'n sap, se'n sap

Fa molta calor. Van passant gropades amb els seus xàfecs gairebé a diari. L'interior del vaixell s'ha fet molt incòmode, hem de mantenir tancades les escotilles per l'aigua, i la temperatura no baixa del 28/30 graus; tothom qui entra o surt va entrant aigua, aquesta no s'evapora mai i humitat i calor donen un ambient molt xafogós. Experimentem el que senten els musclos al vapor

Últim dia. Estem ficats en un “pot au noir”⁽⁹⁾ i per arribar de clar hem posat en marxa el Perkins i una part de les ultimes milles han sigut a motor i amb el Neco⁽¹⁰⁾ connectat. Fins que el vent ha refrescat... i l'esperit veler del Swan l'ha tornat a la vida.

En Xispa, te el dia de servei, i ens delecta amb virgueries fetes al forn. Patates amb beixamel, plàtans verds fregits (que de dins son grocs) amb carn picada. De postres macedònia de pinya, i plàtans grocs que (que de dins son verds) tot plegat regat i flamejat amb rom Carta d'Ouro (Brasiler). Mmmmm... (Així ho tinc anotat... )

L'aproximació es infal·lible, el seu pic actua com a senya des de molta distancia. De nit, te un far aeri (blanc i verd) que es veu molt be des de la mar. Ens aproximem amb precaució, el calat important del Swan (2.40 metres) exigeix prudència. Es veu una vegetació molt atapeïda, amb palmeres intercalades, amb poques i petites construccions. Natura... platges verges... però... encara queden llocs així?⁽¹¹⁾

Per fi, ja hi som ! Es el 19 d'abril, hem fondejat a les 5 de la tarda a la badia de San Antonio de l'illa principal, Fernando da Noronha. Fa cinc dies que naveguem i ens ve molt de gust tocar terra. Hi tenim companyia... hi ha un altre veler fondejat.

La primera baixada a terra no ha sigut gaire triomfal. A la platja es veu un trencant que des del Menenes... no sembla gens important. Però, des del dingui es altre cosa. Al primer intent, la zodiac ens passa per sobre i... arriba abans que nosaltres ! Aterrem a la sorra... ben molls i amb la dignitat sota mínims. Sort que ningú mirava... o si? Tenim una bona feinada per assecar el motor forabord i fer que torni a funcionar.

L'illa es espectacular. A la caleta del costat, en la mateixa platja... increïble... hi ha un saltant d'aigua dolça! Que aprofitem tots per dessalar-nos i rentar-nos a fons.

Ens dirigim a peu cap a l'interior per una carretera o pista de terra, i en això que ens avança una camioneta oberta que es para i ens fa pujar a la caixa. Es dirigeix a l'únic lloc possible... el poble. Li mostrem la sorpresa per la seva confiança i ens diu: No sou els del vaixell que va fondejar ahir? (Vergonya, ens havien vist!)

"Us varem veure arribar i ara ja ens coneixem" Amabilitat total... fa que passem per alt el baqueteig del vehicle, que deu tenir mes de 20 anys i que fa una pudor de peix que tomba. Fa un parell de parades mes, recollint a totes les persones que troba pel camí. De tant en tant, alguna caseta, molt senzilla amb sostre de llauna ondulada.

El poble son una trentena de cases, la plaça major amb una “igreja”, un hotel o “pousada” amb el bar, correus, farmàcia, etc. Les construccions semblen antics pavellons o hangars militars amb el teulat ben rodó. Pràcticament tothom viu directa o indirectament de la base aérea que el Brasil te instal·lada en aquesta illa. (Els EEUU la varen construir per a la II guerra mundial, com a un portaavions fix al mig de l'atlàntic).

A l'hotel, encomanem dinar, que amb la calma dels illencs es farà esperar, i mentrestant ens dediquem a fer sortir el correu i gaudir del luxe terrestre... unes cerveses ben fresques. Ens gastem els darrers cruceiros amb tabac i el poc que es pot comprar. A partir d'ara endavant aquesta moneda ja no tindrà cap valor per nosaltres.

L'anècdota de l'estada ens la proporciona el veí del fondeig, que un vespre ens arriba amb el seu dingui. Va ben moll. Però, mes per dins que per fora! S'ha empebrat a pujar a bord del Menenes i tenim molts treballs a donar-li entenen de que no es el seu vaixell. Es clar... es per això sempre semblava abandonat... el personatge es passa la vida a la “pousada” Hem passat tres fantàstics dies en aquest paradís terrenal. 

Ens fem a la mar amb rumb directe a l'illa d'Antigua, al mar Carib, la propera destinació. Tenim per davant 2154 milles. D'entrada ens toca passar per la mateixa zona de calmes i gropades, sovint amb pluges molt intenses que amb el calor tropical i la humitat aviat ens torna fer incòmode la navegació.

No hem pogut comprar gaires queviures frescos i de vida curta. A la cabina de proa, que ens fa de rebost, l'ambient empitjora i cada dia hem de llençar alguns productes que es van fent malbé i que detectem amb la ferum. Encara venen de Salvador i cal estirar-los tant com es pugui, fins a la propera escala no en podrem fer reposició. La nevera, que funciona amb el motor principal, no va prou rodona i no gela gaire. Els aliments frescos duren poc. Mengem per ordre de la caducitat dels productes. Això ens pot donar problemes!

De nit, repassem els nous estels que anem reconeixent i aprenent: Acrux, Canopus, Rigel de Centaurus. L'Ossa Major ens acompanya i la veiem girar, però no ens deixa veure la Polar, que sempre queda sota l'horitzó i no es mostrarà fins que passem a latituds Nord.

La primera singlada no ha sigut molt profitosa, hem fet 120 milles, que ens dona una mitjana de 5 nusos. Es poc. Hem d'alternar sovint el motor i la vela. El límit que hem establert es, no baixar dels 4 nusos. Seguim en la zona de calmes, i seguim esperant els alisis del nord. La mar, es molt ondulada amb ones d'un parell de metres, molt llaaaargues i rodones, Pugem i baixem suaument, i des de coberta veiem l'horitzó nomès quan estem a la cresta, a baix, es com un gran clot.

El 23 d'abril. St. Jordi. Estem a: l=01º 54,9' S i L=035º 54,4' W. Distancia a Antigua 1899 m. Encara en plenes calmes. El motor que no para. Única avantatge es que la nevera esta ben freda i conserva millor, i que podem utilitzar el pilot automàtic. Peró el gasoil es va acabant i allargarà per un dia mes i prou... i cal mantenir una reserva que serà necessària per a mantenir bateries, fabricar fred i per fer maniobres a port.

La solució arriba amb el desitjat vent. Just a temps! El Swan supera ràpidament els 5 nusos de velocitat màxima a motor i es manté entre 6 i 7. La nit del 24, passem la ratlla virtual de l'Equador i entrem a l'hemisferi nord.

Aquest fet comporta el “ritual del pas”, en el que els “oficiants” en Jano (com a deu Jano) i en Nando (el deu Neptú), s'aprofiten per a fer disfressar-nos i prendre'ns el pel a tota la resta de tripulants... que som els neòfits. Molta conya i quedem batejats... amb una bona galletada d'aigua de mar... i convertits en nereides i tritons. Ens divertim com criatures. Això si... després d'aquest fet, hem adquirit un dret ben curiós. Si ens be de gust... podem pixar a sobrevent! 

Els alisis ja no ens abandonen mes. Un SE de entre 17 i 25 nusos, que ens en proporciona un mínim de 6/7 nusos de camí. De nit i de dia! Un accident ens deixa sense aigua dolça, el tanc s'ha buidat a la sentina. I si no plou, caldrà fer-ho tot amb l'aigua de mar. Ara creuem una ruta de navegació entre Nord i Sud Amèrica i ens creuem amb molts mercants. El 28 d'abril hem fet 185 milles en 24 hores. Mitjana de 7,7 nusos. Fantàstic! Hem deixat al traves l'Amazones i ara hi tenim la Guyana Francesa, a unes 300 milles. En sentim les emissions de radio en francès. Hem agafat un bon peix amb el curri, un “dorado” de uns 20 kgs. Ens salva les baixes del rebost i un xàfec ens ha recuperat l'aigua dolça. Sobreviurem!

El 1r.de maig, dia del treball, a la Teia li toca fer-ho del seu ram. Te que “operar” a en Nando un molest abscés que li ha sortit a l'orella. Anestesia local... bisturí... drenatge... sutura... El Menenes està equipat amb tot el necessari... no ens estem de res aquí! Ha sigut la facècia del dia.

-->

A la nit, clara, podem veure al mateix temps la Creu del Sud i la Polar, encara molt baixa sobre l'horitzó. En aquesta zona del tròpic el sol, surt i es pon, de forma totalment vertical i es fa clar o fosc en molt poca estona. A les nostres latituds estàvem acostumats a veure'l banyar-se... del biaix i poc a poc!

Estem a 15º de latitud Nord. Ens queden unes 200 milles. Ja quasi hi som... i ens esforcem per arribar-hi de clar. A la matinada del 4 de maig, albirem terra per l'amura de babord. Es la Desirade (Desitjada), que anem deixant pel traves. Tenim Antigua al davant; ens dirigim directament a la bocana de l' English Harbour. Hem arribat puntuals a la Antigua Sailing Week⁽¹²⁾

Hem finalitzat aquesta etapa. Portem navegats: 13 dies des de Noronha, 21 des de Salvador. En total, 37 dies de viatge des de Girona. Ens hem guanyat un bon descans!

NOTES

1. Cal situar-se al 1985. El mon a avançat en aquests anys i el Brasil també a evolucionat. Res es ben igual.
2. El Pelourinho d'aquells dies era un barri desaconsellat als turistes blancs, especialment si anaven sols. Avui tinc entès que es declarat Patrimoni de l'Humanitat i esta molt ben restaurat i es visita turística obligada.
3. Corredora fixa. Instrument que permet conèixer la velocitat del vaixell i les distancies recorregudes. Una hèlix o roda de paletes situada a la part submergida del casc i que gira amb l'impuls de l'aigua al passar-hi.
4. Corredora Walkers. Amb les mateixes funcions que l'anterior. Sistema eficaç però molt antiquat. Es deixa anar una hèlix per la popa amb l'embarcació en marxa. El cap que la remolca submergida, al girar acciona el mecanisme. Complicada en les maniobres, i especialment a port, en que cal recollir-la a temps. (Curiositat. La caixa d'embalatge va equipada amb varies hèlix de recanvi, perquè es molt freqüent que algun depredador afamat la confongui amb una bona queixalada...i....nyac !) Hi havia gana... varem esgotar totes les que portàvem a bord... !
   Actualment no son necessaris, qualsevol vaixell va equipat amb un navegador per satèl·lit, els GPS, que incorpora tota l'informació necessària per a navegar. Rumbs, distancies, velocitats etc.
5. Rasca. Temporal. Mal temps en argot mariner.
6. La Creu del Sud. Conjunt d'estels en forma de creu, lleugerament desescairada, que en l'hemisferi sud fa la mateixa funció de la nostra Polar en el hemisferi nord. Assenyalant la posició del sud vertader. Sempre de gran ajuda per als navegants, per orientar-se i ajustar els instruments.
7. Trabujada. (Trasluchada, en castellà) Maniobra dels velers quan fan una virada en rodó, passant la popa per la direcció del vent, i provocant que les veles canviïn bruscament de banda. Cal fer-la amb precaució i que tothom de bord estigui al cas, especialment els que estan a coberta.
8. Bimini. Tendal o para-sol, plegable, amb estructura de metall que protegeix els tripulants a la banyera.
9. Pot au noir. Nom que es dona a les zones encalmades de l'Atlàntic, que a vegades es mantenen molt de temps. Terror dels navegants en les grans regates oceàniques.
10. Neco. El pilot automàtic que tenia instal·lat el Menenes. Funcionava amb electricitat i estava aplicat directament a la roda del timó, amb una palanca de desconnexió ràpida. Per el seu elevat consum tan sols l'utilitzàvem quan funcionava el motor principal per a carregar bateries.

11. Fernando da Noronha. L'arxipèlag esta compost de 21 illes (nomes habitada la principal) pertany a l'estat de Pernambuco, esta situat a 545 Kms. de la seva capital Arrecife. Avui declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i molt estimades per el turisme subaquàtic i de natura. Amb variada oferta hotelera.
    En l'època d'aquesta crònica, l'única comunicació possible era a traves dels avions militars per els quals es requerien permisos oficials difícils d'obtenir al Brasil, o be, arribant-hi amb vaixell com era el nostre cas.
    Avui ben comunicada amb línies regulars d'aviació civil i amb un port per a vaixells d'esbarjo.
    Compareu el meu relat amb una visita a la Viquipèdia o qualsevol web de turisme de les illes.
12. Antigua Sailing Week. Setmana de regates. Avui una de les regates de mes nivell internacional. Per aquells dies era una trobada menys formal però en la que podien competir i comparar els darrers dissenys i creacions mundials del ram.

Mapa de la 2a.part

 Continuarà a la 3ª part. Antigua i les Illes Verges

Publicat a l'Exocetus Volitans nº 23 de l'any 2010

Segueix l'àlbum de fotografies d'aquesta part